dimecres, 12 d’agost de 2009

Privilegis dels ministres (final)



Ahir parlàvem de l’estructura del govern suïs i de les possibilitats dels ministres per desplaçar-se. Avui entrarem a detallar el sou i alguns petits privilegis.

Un Conseller federal (Ministre) en actiu cobra uns 275.000 Euros bruts a l’any. Comparat amb el que cobren els dirigents de l’industria o les altes finances és una quantitat fins i tot discreta. Després d'un mínim de quatre anys en el càrrec, el ministre té dret a una pensió que és de l’ordre de la meitat del sou en actiu, és a dir uns 140.000 Euros bruts per any. De totes maneres, si un ex-ministre accepta un càrrec privat la pensió oficial es redueix de tal manera que la suma del salari més la pensió no superi el sou d’un ministre en actiu. Suïssa sempre sorprèn!.

Si un ministre que resideix oficialment en un altre cantó que el de la capital decideix llogar una vivenda a Berna, ho ha de pagar de la seva butxaca. L’Estat no posa vivendes gratuïtes pels seus ministres, i no parlem per càrrecs menors.

Els ministres poden telefonar tant com vulguin sense pagar, fins i tot durant un any després de plegar del càrrec. De totes maneres, els impostos que tots paguem per la concessió de radio i televisió els han de pagar de la seva butxaca.

També reben un abonament general pels trens, autobusos, tramvies i vaixells dels llacs per a ells i l’esposa o el marit, i el poden gaudir fins i tot després de deixar el càrrec. Al Teatre Municipal de Berna hi ha una llotja amb sis butaques reservada pel govern. Però si a les 14.00h del dia de la representació cap ministre ha avisat que hi assistirà, la llotja es posa a la venda.

No he parlat de la seguretat dels ministres perquè no és possible de fer cap comparació amb Espanya o Catalunya. Naturalment, també a Suïssa la seguretat és una preocupació però en un grau moltíssim menor que a l’exterior. Els ministres tenen un membre de seguretat al costat quan assisteixen a actes oficials. Però com a persones privades, és fàcil trobar-los al tren, o fent cua a la caixa del supermercat, o caminant per Berna o el seu lloc de residència sense protecció especial. A Suïssa tenim (encara) una seguretat a tots nivells que en altres llocs no han tingut mai.