dissabte, 22 d’agost de 2009

Suïssa es doblega davant Líbia



Els fets són com són i pocs comentaris es poden fer. Tot va començar un dia de juliol de l'any passat quan la policia de Ginebra va arrestar un fill del Coronel Gaddafi, Hannibal Gaddafi, i la seva dona Aline. La detenció va tenir lloc a l'Hotel on residien i va ser provocada per la denuncia que dos servents va fer davant la policia per greus maltractaments físics.

El matrimoni Gaddafi va passar dos dies arrestat per tal d’aclarir les acusacions. Els dos acusadors va retirar la seva denuncia, sense que quedi clar si va ser per pressions o per compensació econòmica per sota la taula. El passaport d'Hannibal Gaddafi era diplomàtic, encara que ell no exercia cap activitat o càrrec oficial.
Immediatament Líbia va trencar les relacions diplomàtiques i comercials amb Suïssa, va prohibir la sortida del país a dos homes de negocis suïssos per un suposat assumpte de visats, i successivament les mesures contra Suïssa van anar pujant de nivell : bloqueig del subministrament de petroli, retirada d’uns quants milers de milions de dòlars de comptes de l’estat libi dipositats en bancs suïssos, suspensió dels vols de Swiss a Trípoli etc..

La policia de Ginebra sempre va dir que el tractament donat al matrimoni Gaddafi va ser correcte i segons les lleis. Tot i això, Líbia va exigir disculpes públiques de l’estat suïs que sempre va defensar l’actuació de la policia ginebrina. Mentrestant, els dos homes de negoci retinguts a Líbia van anar a residir a l’ambaixada de Suïssa, per por a una possible detenció arbitrària. Ja són més de 400 dies que porten tancats a l’ambaixada.

El dijous dia 22, de sorpresa, l’actual president rotatiu del govern suïs, el senyor Han-Rudolf Merz va fer un viatge llampec a Líbia, on es va trobar amb el primer ministre El-Mahmudi i van signar un contracte o document que comença dient que Suïssa demana disculpes a Líbia per la detenció innecessària del matrimoni Gaddafi i accepta crear un tribunal internacional amb un membre suïs, un de Líbia i un tercer neutral, que torni a jutjar els fets i en cas necessari sancioni a l’estat suïs.
En un país on el govern és el que pren les decisions de manera col•legial, i no cada ministre pel seu compte, on els set membres del govern són de cinc partits diferents, on el president ho és per torn rotatiu i només per un any per tal de fer funcions representatives però sense poder polític especial, ha caigut com una galleda d’aigua gelada el viatge i la signatura del document ja que tot es veu com una capitulació davant Líbia.

Dos elements poden donar una explicació al viatge i al contracte del senyor Merz: Líbia és el principal client de Suïssa dins del continent africà en projectes industrials sobretot i també que el senyor Merz va intentar alliberar els dos suïssos presoners a l’ambaixada. El contracte signat a Trípoli no parla dels dos suïssos i només verbalment el primer ministre va dir al senyor Merz que els permetrien sortir del país abans de setembre.

L’ambient polític a Suïssa està molt agitat i les crítiques tan al fet de viatjar com al de signar el contracte tenen un to insòlit. Un contracte que no és més que un reconeixement de culpa sens cap tipus de compensació i que deixa en una mala posició a les autoritats de Ginebra que sempre han defensat la seva actuació.
El senyor Merz probablement dimitirà i Suïssa per segona vegada en deu dies ha ajupit el cap (la segona és un contracte amb les autoritats americanes sobre els comptes bancaris del que en parlarem el dilluns).

Per dir-ho amb paraules que no fan part del meu vocabulari habitual, Suïssa s’ha abaixat els pantalons.