dilluns, 3 d’agost de 2009

Tornem-hi amb la cúpula del Barceló



És la tercera vegada, ai!, que escric sobre la cúpula que Miquel Barceló va crear per decorar la Sala XX del Palau de les Nacions Unides a Ginebra, la denominada Sala dels Drets Humans i de l'Aliança de Civilitzacions.

Aquesta polèmica cúpula s’ha de jutjar amb dos angles diferents: l’artístic i el financer.

En el meu post del 22 de maig ja vaig donar a entendre que després de la visita que vaig fer a la Sala junt amb un equip de TV3, la meva opinió artística s’havia modificat positivament. Sense fer-me perdre els sentits, ni deixar-me bocabadat, haig de dir que la cúpula és artísticament interessant ja que introdueix la tercera dimensió i amb un colorit atractiu aconsegueix no només decorar sinó també cridar l’atenció per la seva originalitat.

L’altre aspecte, el financer, és molt més fosc que l’obra de Barceló i segurament amb més de tres dimensions. El darrer consell de ministres abans les vacances ha aprovat una nova subvenció de 2 milions d'Euros per finançar «los gastos derivados de la ingeniería y la intervención plástica».

Aprofitar el dia abans de les vacances per fer empassar un crèdit que s’ajunta a un pressupost de més de 20 milions d'Euros per la famosa cúpula, em sembla quasi un acte de nocturnitat, un abús i una injustificable despesa astronòmica que es va camuflar sota una denominada Fundación Onuart, teòricament destinada a finançar la cúpula, amb un 40% de capital públic i un 60% privat.

Si cap politic aixeca la veu per demanar explicacions al govern central sobre la Fundación Onuart i com és que han arribat a un preu tan exagerat per la cúpula, arribarem a la conclusió que tot això es va fer per perpetuar (almenys de nom) l'Aliança de Civilitzacions, obra « genial » de Zapatero, que ningú sap per què ha servit fins ara ni per quina finalitat es va crear. Inútils!.