dimecres, 26 d’agost de 2009

UBS, Obama i el Rei: tres actituds econòmiques



El banc UBS, que ha estat amb l’aigua al coll malgrat ser el més gran de Suïssa, que va necessitar un aval de l’estat per no ensorrar-se i que registra unes pèrdues de capital i de clients absolutament horroroses, ha pres unes decisions que sorprenen.

Els directius de dalt de tot fins ara, apart del sou, disposaven d’un sistema de « bonus » que els permetia cobrar unes quantitats suplementàries fins i tot en moments crítics per l’empresa. Ara han instituït uns «malus» de manera que si les coses no funcionen com cal, tindran de retornar part de les «propines ».

A certes divisions del banc han augmentat els salaris dels especialistes. Aquesta mesura per l’home del carrer és fins i tot escandalosa. Un banc que ha errat la política d'inversions, que ha reconegut emprar procediment il•legals davant el fisc americà, no pot pujar el sou als responsables de la tàctica errada, i menys després de rebre ajuda estatal. La resposta del banc és clara: necessiten salvar el banc, recuperar capital i clients i ser competitius enfront de Nova York, Hongkong o Singapur. Per tant no es poden permetre de perdre més especialistes o directius com ha succeït els mesos passats, de manera que l’augment de sou és per retenir el personal capaç de fer recuperar el banc.

El president Obama ha decidit passar una setmana de vacances a l'illa de Martha’s Vineyard, al nord-est del Estats Units, junt amb la seva esposa i les dues filles. Per això, ha llogat una finca adequada, amb un cost d’uns 30.000 dòlars per la setmana. Aquest lloguer el paga el senyor Obama de la seva butxaca ja que l’estat americà només es fa càrrec del personal de servei i de seguretat.

Perquè el Rei d’Espanya, amb tota la seva família en el sentit més extens de la paraula, passi un mes a Mallorca, l’estat espanyol manté tot l’any el Palau de Marivent i el iot reial en perfectes condicions, amb un cost que ningú sap exactament i, naturalment, la família reial no paga cap lloguer.

És la diferència entre un càrrec amb molta feina i revocable i un altre amb molt poca feina i vitalici.