dissabte, 15 d’agost de 2009

Vacances avorrides



Acabo de llegir els resultats d’una enquesta que el sociòleg americà Joe Sirgy ha fet entre alguns dels seus compatriotes sobre les vacances, i estic sorprès i espantat.

Si amb les vacances nostres passa com en tantes altres coses que hem copiat dels americans, ja estem arreglats. Resulta que preguntats els que tornaven de vacances sobre les seves millors experiències i els millors records dels dies d’esbarjo, ningú ha donat com a principal argument la descoberta de llocs nous, o la coneixença o amistat amb persones d’altres indrets, o en un enriquiment cultural, gastronòmic o espiritual.

Les respostes van donar prioritat al fet de tornar a casa amb salut, que l’hotel no tenia escarabats o era brut i que, per sort, no van augmentar de pes. També van dir molts que va ser molt positiu el no quedar-se sense diners i el no haver ultrapassat el pressupost.

De manera que els enquestats, representatius del poble americà, consideren que la salut i la seguretat són més importants que les vivències positives, i que no ser robat o no gastar més del compte és preferible a la satisfacció d’haver viscut coses noves que, naturalment, tenen un preu.

A tota aquesta gent podem recomanar que l’any vinent es quedin a casa: enlloc viuran més barat i amb menys sorpreses. I si no tenen res per explicar, que deixen fer-ho als seus veïns que, inconscients com són, han fet vacances com les d’ abans, a la descoberta de coses i gent.

La crisi real no és de les companyies de viatges o de les línies aèries: la crisi està dintre de les persones, d’una societat que està pervertint i invertint els valors reals de les coses i que convida a la mediocritat.