Els governs, alguns elegits i altres imposats, estan destinats a governar cosa òbvia i que el mateix nom defineix.
La veritat, però, és que en temps dificils, quan s’ha de demostrar capacitat de decisió i de previsió, el ciutadà arriba a la conclusió que està poc o mal governat i que els responsables es dediquen a tapar forats i excletxes, a donar unes fines capes de pintura per anar tirant i confiar en temps millors. Com a molt, i no sempre, en casos crítics els governs administren però no governen.
Quan una ciutat infla el pit perquè el nombre de visitants ha augmentat i al mateix temps no s’adona de la pèrdua de qualitat de la vida ciutadana, esta administrant però no governant. La tolerància que Barcelona demostra envers una part dels turistes de comportament barroer i brut, permetent pixarades i vòmits a les cantonades, soroll i semi-nuesa serà molt bona per les estadístiques però és un menyspreu pels turistes correctes i, sobretot, un menyspreu pels ciutadans de Barcelona que veuen com la seva ciutat es transforma en una quadra dia i nit.
La revista Forbes acaba de considerar Barcelona com la tercera ciutat més feliç del món. La llista de les deu primeres és: Rio de Janeiro, Sidney, Barcelona, Amsterdam, Melbourne, Madrid, San Francisco, Roma, Paris i Buenos Aires.
Jo he visitat 8 de les 10 ciutats de la llista i puc assegurar que l’estadística o l’enquesta és més que discutible. ¿Que vol dir ciutat feliç? ¿Quins criteris s’han seguit per fer la tria?. Forbes destaca de Barcelona el seu clima càlid, la seva animada cultura i que té un dels millors equips de futbol del món.
Els comentaris que aquesta explicació del tercer lloc em suggereixen els estalviaré. Forbes deu tenir un problema de temes, potser per culpa de l’estiu. I l’alcalde de Barcelona farà molt bé si no es creu a Forbes, surt al carrer i intenta governar, que per administrar ja ho fan els funcionaris. I que miri on trepitja!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada