dimecres, 2 de setembre de 2009

Benvolgut Miquel Calçada...



Et coneixia de lluny, i no és ironia. T’havia vist i escoltat quan viatjava a Catalunya i poca cosa més. Els anys de més presència teva a la televisió no vaig tenir recepció a Suïssa de manera que coneixia més el Mikimoto que el Miquel Calçada.

Al mes de maig d’enguany ens varem trobar i conèixer a Suïssa, compartint dos dies amb tu, el Francesc Orteu i la resta del teu equip de televisió per tal gravar un dels programes d'Afers exteriors que s’emetrà aquesta tardor. Vaig viure la teva professionalitat, la teva preparació per tal que tot tingués un aire de naturalitat i vaig comprendre que, no en va, ets un personatge públic respectat i admirat.

En les converses al costat de la gravació també vaig captar la teva capacitat de saber escoltar, de voler escoltar, per tal d'entendre el teu interlocutor i establir un veritable diàleg. Només espero que algun dia tindrem oportunitat de tornar a parlar i entrar en temes que la manca de temps no va permetre que toquéssim a Suïssa.

He llegit el teu darrer article a l’AVUI, «La dignitat d’en Xavier Solà», i el meu alt apreci a la teva persona s’ha vist augmentat. La teva defensa dels bons professionals maltractats per la direcció de Catalunya Ràdio demostra no només un gran coneixement del tema, sinó un posicionament personal clar en favor de la feina ben feta i de la dignitat professional.

La teva conclusió que a Catalunya Ràdio encara queda molt talent i que la veritat sempre triomfa té un doble mèrit: primer per la teva clara i pública posició i segon perquè tu que vas crear i comparteixes propietat del Grup Flaix, en certa manera un competidor de Catalunya Ràdio. Ni per un moment has pensat al escriure l’article en altra cosa que no fos la defensa de la dignitat de la professió per damunt de tot. Tot molt coherent amb la teva personalitat. Fins aviat, Miquel, i gràcies.