Això que sembla un títol provocatiu o una broma de mal gust és en realitat la noticia amb la que varem anar ahir a dormir a Suïssa.
Ja vaig explicar amb el post del 22 d’agost el conflicte diplomàtic que oposa Líbia i Suïssa, sorgit de la detenció a Ginebra del fill de Gaddafi, Hannibal, per maltractaments a dos servents. La tensió ha estat constant els darrers dies, i encara dos ciutadans suïssos estan retinguts fa més de 400 dies a Líbia per suposats problemes de visat.
Segons informa la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament suïs, Líbia vol proposar durant l’Assemblea General de l'ONU que comença el dia 15 de setembre a Nova York la dissolució de Suïssa. Líbia tindrà durant un any la presidència de L’assemblea, de manera que és bastant probable que Líbia intenti que el tema de Suïssa entri dins dels punts a tractar.
Segons Gaddafi, Suïssa és un país «artificial» de manera que s’ha de dissoldre i repartir entre els seus veïns: la part de parla alemanya a Alemanya, la part francòfona a França i el Ticino a Itàlia.
Segurament no arribarà a discutir-se una semblant proposta a l'ONU. D’altre part, és una proposta sense base històrica ni jurídica i que ataca directament els drets i la sobiranitat d’un poble. Les sortides de to de Gaddafi no són cap novetat, i sempre trobarem polítics i fins i tot paísos que li riuen les gràcies. És l’avantatge de tenir a les mans l’aixeta de molts bilions de barrils de petroli. Trist, molt trist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada