dijous, 10 de setembre de 2009

Reflexions davant la Diada



El president francès François Mitterrand va aprofitar l’any 1981 un viatge a Mèxic per reunir-se amb un grup d’escriptors europeus i d’Amèrica Llatina. La pregunta de Mitterand: « ¿Què esperen vostès de França?» va disparar una discussió que ràpidament va derivar cap a qui era l’enemic principal. Els europeus van arribar a la conclusió que l’enemic principal per Europa era la llavors activa Unió Soviètica. Els escriptors llatino-americans van dir que l’enemic eren els Estats Units.

Llavors, el colombià Gabriel Garcia Márquez es va aixecar i va dir: “Molt bé. Ja que tots tenim el nostre enemic principal, ara el que necessitem és trobar l’amic principal”.

L’anècdota, que Garcia Márquez va explicar en una entrevista, m’ha vingut a la memòria davant dos fets d’un context diferent al de la reunió amb Mitterrand però amb conclusions aplicables. Un d’ells és la consulta d’autodeterminació prevista a Arenys de Munt, i l’altre és la manifestació promoguda per Omnium Cultural per reclamar el respecte a la voluntat popular expressada en un referèndum.

Les reaccions dins i sobretot fora de Catalunya, els silencis d’uns i les fugides d’estudi d’altres han donat molta claredat a la qüestió de saber qui o quins són els enemics principals.

Ara hem de fer sortir l’esperit casteller i fer pinya més que mai amb els amics principals, amb tots els que estan tips que se’ns afalagui quan es tracta d’aprofitar-se de nosaltres i se’ns ignori o ataqui quan demanem lo que per tot home lliure i demòcrata és just.

Que els bons propòsits es facin clars amb motiu de la Diada, però sense oblidar que les reivindicacions justes demanaran molt temps de defensa solidària i continuada. Guanyarem!


(Foto: JC i Núria)