dilluns, 28 de setembre de 2009

Una Constitució viva


Amb una visió europea, les eleccions d’ahir a Alemanya i en menor mesura las de Portugal tenen una importància que supera les fronteres d'ambdós països.

Amb una visió estrictament d'exercici polític, la votació del cap de setmana a Suïssa representa un exemple que es podria aprofitar tant a Espanya com a Catalunya.

El mes de febrer del 2003 una majoria va votar un canvi de la Constitució que determinava l’aplicació legal de les iniciatives. Com és conegut, a Suïssa tothom, persones, institucions i partits, pot proposar una iniciativa a votació nacional si troba un número suficient de signatures que la recolzin. La votació del 2003 ancorava dins la Constitució que el Parlament i el Senat eren els que decidien si el contingut de la iniciativa popular entrava a fer part de la Constitució o era només era per ser legislat.

Les dificultats pràctiques per portar aquesta resolució a terme han fet que sis anys després el govern proposés la seva anulació, cosa que es va fer el cap de setmana amb un 67,9 % de vots positius.

Deixant apart el valor estrictament nacional dels resultats, és molt significatiu que el poble, la gent, tu i jo, decideixin canvis a la Constitució i que fins i tot en menys de sis anys reconeguin un error de concepte i es suprimeixi de la Constitució l’article en qüestió.

En altres indrets la Constitució ni es discuteix ni ningú mou un dit per adaptar-la a les circumstàncies que, elles si, són canviants. La democràcia no és un regal que els que governen donen als manats. La democràcia és un dret que va de baix a dalt, i és el poble el que atorga als governants la possibilitat de prendre iniciatives que després ell, el poble, aprovarà o no. I si no entenem això és que ens han enlluernat amb paraules que no amb fets.