¿Recordeu la cançó „Tot és gris “?. La va adaptar al català Jaume Picas i enregistrar Núria Feliu l’any 1965. Després d’altres, com Serrat, l’ha mantingut present de manera que molts la recorden.
Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.
I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.
Mirem Catalunya avui. Els que manen, el que volen manar, els que han cobrat i s’amaguen, els que voldrien haver cobrat, els que esperen els errors del altres per donar la cara i dir que són millors, els que han traït els seus ideals per un tros de poder, el que estan disposats a fer-ho, els...
Tot és gris en aquest món incert. Però potser de la grisor en sorgirà una real selecció de valors, i al final hi sortirem guanyant. Potser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada