dimecres, 7 d’octubre del 2009

La setmana sabàtica


La setmana sabàtica que he passat a Barcelona i Manresa m’ha permès de visitar una part de la meva família i fer participar de les nostres coses als dos néts mig suïssos que ens acompanyaven dins la petita delegació familiar arribada de Suïssa a Catalunya.

No vaig dedicar massa temps a les coses que omplen dia a dia els diaris. Per sort!. És molt convenient passar una setmana visitant familiars, oblidant que l'internet existeix, llegint els diaris pel damunt amb el darrer cafè de l’esmorzar i dedicar moltes hores a fer descobrir coses noves a dos encuriosits néts.

Malgrat tot, no he pogut (ni he volgut) estar al marge de certes coses que afecten els dos països amb els que reparteixo la meva vida.

L’enrenou que el «cas Millet» ha creat a un sector de la societat de Barcelona, de l'anomenada «alta societat» és un fet que caldrà anar analitzant. Els esforços per distanciar-se de Millet i els seus càrrecs han arribat a tenir aires tragicòmics.

L’avorridíssim debat al Parlament que semblava fet més per obligació que per devoció, on els que manen no sabien que dir i els que volen manar tampoc. Vist amb ulls una mica distanciats, la mediocritat i les repeticions d’arguments coneguts i ineficients va presidir l’acte.

A nivell espanyol, l’anomenat «cas Gürtel» que el PP intenta tapar però quan l’olla bull no hi ha qui aguanti per massa temps la tapadora. El pet està garantit.

A Suïssa és molt interessant seguir el cas de l’empresonament de Roman Polanski, amb molta gent “escandalitzada” per l’actuació de la justícia enlluernats per la fama de l'arrestat, sense ni per un moment pensar que la justícia americana el demana per haver drogat i violat una noia de 13 anys.

Tot això són temes que demanen un cert espai i que segurament sortiran en aquest blog els propers dies. De moment estic acabat de tornar a la tardor suïssa i recordant els molt bons moments que varem passar a Catalunya, que ens va honorar amb un temps estiuenc que per nosaltres, acostumats a un clima menys suau, ens va semblar un regal del cel. I segur que ho era.