A La Pedrera de Barcelona s’ha obert una exposició amb un centenar d’obres del gran artista Arístides Maillol, nascut i mort a Banyuls de la Marenda. Vergonyosament absent dels museus de Catalunya, sempre va demostrar la seva catalanitat amb el seu arrelament al Rosselló, amb els seus viatges a Barcelona, Girona i altres indrets de Catalunya, i amb la seva amistat amb gent com Sunyer, Pla, Casals, Clarà, Hugué i molts d’altres.
Fa uns vint anys vaig poder adquirir en una subhasta d’art a Suïssa una litografia original de Maillol, que il•lustra aquest article. Maillol, conegut sobretot com escultor, no va abandonar mai la pintura, el dibuix i el gravat i fins i tot la tapisseria.
Les seves obres tenen com a tema principal el cos femení, que ell expressa amb una gran delicadesa, més interessat per la sintetització de les formes que pel realisme absolut. Aquesta diferència amb altres escultors com Rodin (per cert un gran admirador de Maillol), fa que sigui considerat com l’artista que va fer de pont entre el classicisme i les avantguardes.
Les seves obres respiren tranquil•litat, silenci i ens permeten concentrar-nos en l’admiració de la bellesa sense distraccions de cap mena. Fins el 31 de gener del 2010 tindrem tots l’oportunitat d’apropar-nos a l'obra i sobretot al sentiment i a la manera discreta i suau que Maillol, el català de França, va llegar-nos amb la seves obres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada