dissabte, 14 de novembre de 2009

Benvolgut Joan Laporta...


Vostè, com tot ciutadà, té tot el dret a aspirar a un càrrec públic. Les seves darreres declaracions amb l’explicita alternativa «líder» o «màrtir» m’han impulsat a dirigir-me a vostè fora dels comentaris de la premsa internet, sovint massa despectius i mancats d’educació.

Si jo vull presentar-me a un càrrec necessito tenir qualitats i qualificacions, però també diners, un partit o plataforma que m’envolti i una certa popularitat. Per tant, fora de quatre amics i un parell de distrets, a mi no em votaria ningú si tingués la insensatesa d’intentar-ho.

Vostè disposa, apart de qualificacions i qualitats, d’una tribuna permanent que és la presidència del FCBarcelona. Encara no ha decidit a quin partit o moviment s’ajuntarà donant el cas, però de mica en mica va ensenyant el fons del seu pensament polític. Diners en té i/o en trobarà i la popularitat que els bons resultats esportius dels jugadors li han donat, no cal ni discutir-la.

De totes maneres sembla que vostè aspira a un càrrec alt, és a dir alcalde de Barcelona com a mínim o President de la Generalitat com a màxim. I aquí ja no estic tant d’acord amb alguns mitjans de comunicació sobre el fet que vostè tingui possibilitats efectives.

El seu període de president del Barça ha estat molt irregular: no han mancat assumptes foscos, la llista d'alts càrrecs de la junta directiva que han marxat és molt llarga, ha fitxat per molts diners a jugadors que no han rendit, i no m’agrada que es tregui els pantalons a l’aeroport. No vull ara treure tots els drapets de la seva presidència al sol però certes actituds de vostè com a president del Barça no les voldria d’un alcalde o d’un honorable president. I vostè segur que ja m’entén.

Pensi que part de la seva positiva popularitat l’ha rebut per la bona feina del Pep Guardiola i els jugadors. De manera que si a mi em pregunten quin estil de persona voldria en política, jo triaria el Pep i no vostè.

És clar que el Pep és de Santpedor i jo de Manresa, de manera que no sóc massa neutral.

Bona sort a l’hora de decidir si entra o no al món de la política. De moment, desitjo que el Barça jugui bé i que guanyi tots els trofeus que pugui.

Molt cordialment...

2 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Crec que és indiscutible que el Laporta ha estat el millor President de la història de barça. Va agafar un equip perdedor, trencar, sense cap presència a l'exterior, en una situació edonòmica lamentable i en 4 dies l'ha catapultat al més alt de futbol: títols, reconeixement internacional, associació del Barça amb el terme solidaritat... A més, ha expulsat els violents del camp, jugant-se la seva pròpia integritat física (cal recordar quee s va aturar un complot per a acabar amb ell) i ha hagut d'aguantar tots els atacs de la premsa. I ell ha fet uan cosa que cap política català ha fet fins ara: afrontar els problemes, plantar-se, ser coherent amb les seves idees i no cedir. Només aquesta actitud ja em mereix molta confiança.Millor dels que hi ha ara (que ja veiem a què es dediquen, a tapar-se les vergonyes), segur que seria.

Ramon Boixet ha dit...

Estic d'acord amb les coses bones de la presidéncia de Laporta però no s'han de tapar o ignorar altres de poc brillants. I per fer el pas de president d'un club de futbol a un càrrec politic alt, Laporta encara ha de demostrar moltes coses. Ja ha començat positivament amb la seva posició sobre l'independentisme. Potsér anirà destapant les seves intencions reals els mesos vinents. I si s'ho mereix, jo no tindré cap inconvenient en modificar publicament la meva opinió sobre ell no com a president del FCBarcelona sinó com a candidat a un càrrec politic.