dilluns, 2 de novembre del 2009

La mort imprevista


La mort d'un familiar molt proper ha fet que els meus hàbits, entre ells aquest blog, no tinguin la mateixa prioritat i regularitat que m'havia acostumat a donar-hi.

La mort, aquesta senyora que es presenta sempre a deshora, i fins i tot de sorpresa encara que se l'esperi, ens recorda de tant en tant que el nostre camí és finit i algunes vegades fins i tot curt.

Tothom a sofert la mort d'un esser estimat, diria que fins i tot és un fet rutinari que succeeix milers de vegades cada dia arreu del món. Peró quan toca molt a prop sempre sorprèn, entristeix i fa pensar.

Aviat ens retrobarem com sempre i parlarem d'uns i d'altres, de les coses que es fan malament, de les que es podrien fer millor i de les bones. Parlarem de projectes, d'art i fins i tot podrem discrepar més en la forma que en el fons. Tot aixó tornarà aviat; ara necessito un petit recés. Records a tots els pacients lectors.

1 comentari:

Joana ha dit...

El llegeixo en silenci avui i cada dia.
Avui una abraçada i molts ànims!
La vida...a tots ens toca d'esquitllentes.
Fins aviat!