dimecres, 23 de desembre de 2009

Il•lusions i decepcions


Diuen que quan Beethoven es va assabentar que Napoleó s’havia fet anomenar emperador, va esborrar de la capçalera de la seva tercera simfonia en mi bemoll major, dita Heroica, la dedicatòria que havia fet a Napoleó ja que va comprendre que el cors era un home com qualsevol altre.

La vida (encara que sembli filosofia barata) esta feta d'il•lusions i de decepcions. La nostra feina principal consisteix que les primeres guanyin a les segones, si no en nombre almenys en intensitat.

Ahir va ser un dia especialment preparat per donar moltes il•lusions amb la loteria, i ocasionar gairebé tantes desil•lusions al no tocar cap dels molts milions que es reparteixen. En el fons, tots sabem que és l’Estat el que aprofita de la loteria: com més la gent juga, més recapta Hisenda ja que la diferència entre la recaptació i els premis va tota a les arques de l’Estat. Per tant, com més bruixes d’or, nens del collegi de San Ildefonso, com més Valdés, Doña Manolita i tot el que voleu, millor per Hisenda. I també millor per uns pocs que guanyen i una certa amargor a tots els que estaven il•lusionats per guanyar.

I per arrodonir el dia, el partit de futbol entre la Selecció Catalana i la d'Argentina sembla que al marge del resultat, també va donar més d’una decepció perquè no es va omplir el camp.

Jo crec que 53.000 espectadors, un dia de cada dia on la gent ha de llevar-se l’endemà per anar a treballar, no és cap fracàs. D’altra banda és difícil fer creure a la gent que les seleccions catalanes poden tenir alguna vegada dret a existir i competir com les de qualsevol país. Tal com estan les coses, ni Espanya ni cap federació internacional estan disposades a permetre que Catalunya disposi d’un status de nació.

Això és el que realment ha d'entristir i no el partit d’ahir que, de costellada o no, va permetre demostrar que Catalunya disposa de gent per fer un bon paper al nivell més alt. El camí per arribar-hi és el d’omplir les urnes i no el Camp Nou.

1 comentari:

Joana ha dit...

Bones Festes!!!
Com sempre una magnífica reflexió!