dimecres, 9 de desembre de 2009

Un ministeri ineficaç


Per crear un ministeri dins d’un govern es necessiten dues coses: una línia política, és a dir unes idees per actuar en un àmbit determinat, i una persona capaç de portar les idees a la pràctica. Això que és una cosa òbvia, evident, no es pot aplicar al Ministerio de Asuntos Exteriores del govern espanyol ni al senyor Moratinos.

Pocs ministres d’afers exteriors tenen menys aurèola personal (no física) que el senyor Moratinos. A totes les reunions que li toca assistir presenta un aspecte d’anar perdut, pocs col•legues seus li donen conversa i fins i tot tinc els meus dubtes que el seu domini dels idiomes estigui molt més amunt del que posseeix el seu superior, l’anomenat ZP.

Però no només el ministre sembla una persona inadequada pel càrrec sinó que el mateix govern no disposa de cap línia clara d’actuació i per tant en realitat podria prescindir del ministre i del ministeri.

Els exemples negatius són molts però recordem els casos recents del segrest del pesquer a Somàlia, el dels tres catalans segrestats junt amb un francès a Mauritània, l’incident de la Guàrdia Civil a Gibraltar i el de la dissident sahaurí Aminatou Haidar com a exemples de les errades i correccions en les informacions sortides del ministeri, de la impotència diplomàtica amagada sota l’anomenat silenci necessari per no entorpir les negociacions.

De gener a juny del 2010 tindrem Zapateros i Moratinos per esmorzar, per dinar, per berenar i per sopar. La presidència rotativa de l'UE donarà motius per fer-nos creure que la diplomàcia del govern central és activa. També hi ha molta gent que confon el soroll amb feina i anar amunt i avall amb activitat, de manera que cal no deixar-se enganyar i, dins de les possibilitats de cada moment, intentem solucionar els problemes sense anar a trucar a una porta que no val la pena que s’obri.