dissabte, 30 de gener de 2010

Espanya: ni guió, ni actors


Que el govern espanyol dona, a dintre i a fora, la sensació d’anar perdut, tothom ho ha copsat per consternació dels que voten l’esquerra i per vergonya aliena dels que voten la dreta.

Aquesta setmana que ara acaba, a Suïssa s’ha celebrat el WEF (Fòrum Econòmic Mundial). La ciutat de Davos acull per uns dies molts líders mundials, polítics i econòmics, que tenen reunions obertes de cara al públic i també moltes de privades.

Tot és discutible i en el món també s’organitzen manifestacions anti-WEF. Malgrat tot, que tota aquesta gent amb poder de decisió es pugui trobar en un lloc idíl•lic, al mig d’una natura hivernal fantàstica i, per unes hores, tingui l'oportunitat de fer trobades amb altres líders, no s’ha de desaprofitar.

El president Rodríguez, dit Zapatero, també va assistir a una d’aquestes reunions públiques, no com a expert en economia, que no ho és, sinó com a president rotatiu de l’UE. La sessió on ell va parlar va començar amb deu minutsde retard ja que Zapatero era l’únic dels sis participants que no parlava l’anglès (idioma quasi oficial de la trobada i també del món de l’economia). Com que va anara Davos amb un acompanyament incompetent, va ser necessari anar a cercar auriculars i una traductora, de manera que, amb la sala plena i amb l’escenari expectant, després de deu minuts van poder començar.

La visió del senyor Zapatero fora de l’escenari era la de sempre: cara de perdut, sense dir ni un brot i sense que ningú li fes massa cas. Conseqüències de la pobra política exterior i de les dificultats de fer-se part activa dels actes on assisteix.

El govern del senyor Zapatero disposa de més d’un membre que sembla que s’ha equivocat de pel•lícula: el senyor Moratinos, per exemple, o la senyora Chacón, o el senyor Chávez, o el senyor Corbacho etc. etc. etc..

L’esquerra pot proposar gent amb millor preparació, i la dreta, si de veritat és oposició, tindria de proposar un govern a l’ombra amb gent capaç i amb projecció exterior, si és que vol guanyar alguna vegada.

Espanya és una pel•lícula sense guió, amb un «casting» deplorable, i que és incapaç d’omplir els cinemes ni regalant les entrades. Potser és el moment per nosaltres de buscar una altra «productora».