dimecres, 27 de gener de 2010

Hondures i la monarquia espanyola


Avui dimecres, el president electe d'Hondures, Porfirio Lobo, pren possessió del seu càrrec.

Com que la seva elecció va ser l’ultima anella d’una cadena de fets lamentables, amb segrests, intents de cops d'estat, vagues i manifestacions, la cerimònia serà austera i poc visitada per personalitats estrangeres.

Espanya ha decidit estar representada pel coordinador de Presidència i de Relacions Internacionals del Partido Popular,Jorge Moragas, de Barcelona i diplomàtic de carrera, de manera que enviant un càrrec de segona o tercera fila i del PP, el govern espanyol segurament espera donar un exemple de lògica política.

La realitat és, com sempre, una mica diferent del que sembla. No es pot parlar de coherència política del govern ZP si rebutja enviar algú d’un cert pes a l’acte de Tegucigalpa amb el raonament que l’elecció del senyor Lobo va ser el resultat de la defenestració d’un president anterior. La veritat és que ningú dels governs absents a Tegucigalpa desitja molestar al president Chávez de Venezuela, que té la paella pel mànec amb l’aixeta del petroli i la del gas, per la ma del seu amic Morales, i que pot expropiar interessos espanyols sense gaires miraments.

Hondures, país que he visitat una vintena de vegades i on tinc molts bons amics, és un país molt complex, amb una economia pobre, sense recursos importants fora d’una agricultura amb molts competidors dins la regió i que només pot oferir mà d’obra barata a les empreses, tèxtils sobretot, que hi estan instal•lades.

Sóc molt poc amic dels actes de lluïment però crec que, tal com està organitzada Espanya, el Rei representa l’Estat i el senyor ZP el govern. Enviar el Príncep Felip demostraria un acte d’amistat entre Estats, amb independència del govern que de moment mani. No enviar ningú en nom de l’Estat és incoherent i ens fa demanar, una vegada més, perquè existeix la monarquia si no sap representar a ningú, ni decideix on anar, ni que fer.