dimecres, 10 de febrer de 2010

L'oli d'oliva català


La setmana vinent la televisió suïssa dedicarà un programa a l’oli d’oliva. Les meves arrels paternes les tinc a Les Borges Blanques i a Cervià de les Garrigues, llocs d’origen de l’avi i l’avia. Posteriorment, amb el casament de la meva germana tornarem a tenir arrels a Cervià, de manera que tota la vida he viscut l’oli d’una manera molt directa.

El programa anunciat tindrà com a tema principal el desemmascarament de l’anomenat “oli italià” que moltes vegades no és més que una barreja amb olis importats o fins i tot sense barrejar.

Ningú ignora que els italians han sabut fer una propaganda molt eficaç de tota la seva gastronomia i col•laterals. Arreu del món, amb més o menys fidelitat al producte original, podem trobar pizzes, plats de pasta, pernil i formatges de Parma, vins i panettone. Altres indrets de la Mediterrània poden exhibir com a mínim les mateixes qualitats de productes, però els italians, en gran part degut a l’emigració massiva cap a Amèrica, han sabut donar-se un prestigi que ha sobrepassat les seves pròpies possibilitats de producció, com és el cas de l’oli.

Molts olis venuts arreu del món com a italians, només ho són en part. Els olis de Les Garrigues, que per les seves olives arbequines tenen un gust i unes característiques organolèptiques molt especials, són un producte d’exportació a Itàlia on, envasats localment, passen a fer part del prestigi, per altra banda merescut, de la gastronomia italiana.

Algunes vegades he escrit sobre la poca presencia mundial de Catalunya malgrat darrers i importants esforços. L’esport, les arts plàstiques (Miró, Dalí, Tàpies...) i el cava junt amb l’incipient denominació catalana dels vins han obert bon camí que la Generalitat actual i la futura tindria d’augmentar sensiblement per tal que Catalunya tingués una presència pròpia i no com a apèndix de l’espanyola.

Entrar amb força als mercats europeus amb l’oli nostre, ara que en Ferran Adrià, la Carme Ruscalleda i d’altres han encetat el camí, ha de ser fàcil. Només cal fer un petit esforç, senyors polítics!.