divendres, 5 de febrer de 2010

Quesquesé se merdé


Avui La Trinca mereix ser recordada. El “merdé” que tota la setmana planeja sobre Espanya va arribar ahir al seu punt més alt.

La borsa va fer una caiguda espectacular com a prova que les inversions no senten cap atracció per Espanya. La contínua destrucció de llocs de treball, l’augment de l’atur i la manca de solucions a la vista han precipitat la caiguda dels valors, cosa que també ha succeït arreu del món, però no amb la força d’ahir a Espanya.

La vice-ministra d’economia envia a Brussel•les un document on parla de l’allargament del període de còmput per les pensions fins a 20 anys. El mateix dia rectifica en un segon document i ho rebaixa a 15 ja que el primer era «només un exemple de possible càlcul». A Brussel•les encara se’n fan creus.

Finalment ZP, acompanyat d’un gran seguiment de presidents d’entitats (BBVA,Iberdrola, Ferrovial etc.) i de consellers delegats de la premsa (Prisa, El Mundo, La Sexta, Vocento, Telecinco, Onda Cero), va fer un viatge de menys de 24 hores als Estats Units per assistir a l’Esmorzar Nacional de l’Oració. Els diaris d’avui suposo que donaran detalls del ridícul de ZP que no va poder aconseguir ni un minut d’entrevista amb Obama.

El discurs de ZP, citant la Bíblia i amb un llenguatge carregat, ampul•lós i buit no va arribar a quasi ningú ni pel contingut ni per la traducció a la que va obligar el seu desconeixement de l’anglès. Tanta gent de viatge amunt i avall, per tan poca cosa. Com que ZP també va citar a Cervantes, podem dir que la seva aparició a l'acte d’oració esta resumida en el final d’un sonet del gran autor:

“..Y luego, incontinente,
caló el chapeo, requirió la espada,
miró al soslayo, fuese, y no hubo nada.”