dilluns, 15 de març de 2010

...i ara, els incendis


Encara no tothom ha recuperat els mínims de confort que mereixen i paguen i ja ens avisen del gran perill d’incendi que suposa la gran quantitat d’arbres, troncs i branques que s’han acumulat a tots els boscos de Collserola fins al Gironés.

Naturalment, la nevada és en gran part culpable de la situació del baix bosc però també cal dir que ha plogut sobre mullat, és a dir que tota la brossa que ara s’ha dipositat ho ha fet al damunt de la que ja existia d’anys passats.

Visc en un país on els boscos són part essencial del paisatge i de l ‘economia. La majoria de boscos són de propietat municipal, de manera que coneixem exactament el preu que paguem amb els impostos per tal que s’aprofiti la fusta, es mantingui un àmbit correcte pels animals del bosc i s’evitin acumulacions de brossa tan les naturals com les causades per efectes meteorològics.

El preu és un equip humà i de maquinaria que tot l’any fa la seva feina i que entra dins dels pressupost municipal. Però també la gent quan passeja pels boscos i fins i tot quan fa foc per una botifarrada, ho fa allà on està permès i no deixa al darrera brutícia i desordre.

De manera que ja tenim un altre motiu per tremolar abans d’hora. Qui té la propietat dels boscos? Qui s’encarrega de mantenir-los en condicions? Qui fa servir el bosc per deixar-hi tota la porqueria que mai no deixaria al pati de casa seva?.

Estem advertits, de manera que cal pensar-hi ara i no esperar el primer foc o el primer bomber mort en servei. Cal que els responsables es mobilitzin immediatament perquè no es converteixin, involuntàriament, en piròmans passius.