dijous, 4 de març de 2010

L'alcalde Hereu somia truites


Els Jocs Olímpics d’Hivern a Vancouver s’han acabat. Canadà ha fet una bona organització on només el temps i el disseny de la pista de bobs han donat la nota negativa. Espanya no ha guanyat cap medalla, com era d’esperar malgrat algunes opinions precipitadament contraries.

El senyor Hereu, junt amb una comitiva ad hoc, va visitar Vancouver per tal de veure personalment quin tipus d’enrenou porta organitzar uns jocs amb tanta complexitat. Suposàvem molts que tornaria una mica desencantat i ha estat tot el contrari, ha tornat amb més ganes que mai d’aconseguir per Barcelona uns Jocs Olímpics d’Hivern.

Sapporo, que va organitzar un dels millors jocs l’any 1972 va necessitar més de 25 anys per pagar el dèficit econòmic que va generar l’esdeveniment esportiu. Vancouver, amb una millor contribució de les televisions que els anys 70, preveu un dèficit astronòmic.

Barcelona, i els Pirineus, han de construir moltes infraestructures si volen competir per organitzar uns jocs. No n’hi ha prou amb unes pistes d’esquí alpí, també s’ha de fer les instal•lacions per salts i, per curling, per bobs, skeleton i derivats, s’han d'habilitar pistes per les proves de patinatge de velocitat etc. etc.. Els Jocs del 92 van fer que Barcelona guanyés infraestructures, recuperés la façana marítima i demostrés la unió d’una ciutat i d’un poble. Malgrat tot, algunes instal•lacions han estat després infrautilitzades, com ara l ‘Estadi Lluís Companys o el Velòdrom d’Horta, per donar dos exemples. Amb uns jocs d’Hivern és molt dubtós que les infraestructures esportives es puguin aprofitar com cal. El record trist i ruïnós del Fòrum Universal de les Cultures ens hauria de fer ser molt, però molt prudents.

El senyor Hereu sembla necessitar alguna medalla per no perdre les properes eleccions, i ho fa jugant amb la il•lusió d’una ciutat que no s’ha de deixar enredar. El dèficit està cantat, i el senyor Hereu somia truites. I mentrestant la ciutat es degrada a una gran velocitat.