dimarts, 23 de març de 2010

L'església catòlica i els abusos a menors


Sorprèn una mica la poca importància amb la que es tracta públicament a Catalunya i a Espanya el delicat assumpte dels abusos a menors per part de sacerdots de l ‘església catòlica.

El tema és delicat perquè s’hi barregen molts components, cada un d’ells de gran importància: el mal psicològic als menors, la por de denunciar, el silenci de les autoritats eclesials, l’etern tema del celibat i molts altres aspectes que sacsegen no només els creients.

El divendres passat, un sacerdot suïs de 40 anys va ingressar a la presó preventiva per indicis més que lleugers d’haver comés abusos sexuals a escolans de les parròquies on ha servit fins ara. Paral•lelament, els noms de diversos monjos i sacerdots estan sortint a la llum, fins i tot per part de les autoritats diocesanes que han acabat amb anys, per no dir segles, de silenci sobre un tema que s’ha de tractar amb molta delicadesa però també amb molta fermesa.

L’Abat del Monestir d'Einsiedeln, al centre de Suïssa, regentat per monjos benedictins i amb una Verge bruna com a Montserrat, va criticar el cap de setmana l’encíclica del Papa Benet perquè manca de decisió a l’hora de jutjar els sacerdots culpables d’abusos sexuals.

No cal dir que un altre suïs, el teòleg Hans Küng, també a acusat el Vaticà i el Papa de feblesa davant els fets i de fer un mal a l’església al no discutir el celibat, que en gran part és la base dels abusos que ara es van destapant.

Els catòlics, a Suïssa, són un 41,8% de la població mentre que un 35,3% és protestant. La immigració vinguda de països mediterranis i el fet que les famílies d’aquests països tinguin més fills ha fet que la dominació estadística del protestantisme hagi deixat el primer lloc al catolicisme. Per tant, tots el problemes, dubtes i silencis de Roma afecten un gran part de la població suïssa que no vol fer part d’un món obscur.

El celibat és una actitud molt respectable, i tinc la seguretat que molts sacerdots el viuen com cal. En tota societat hi trobem membres dignes i d’altres que no ho són. Potser l’església tindria de revisar la seva actitud i donar al celibat un caire voluntari, ja que es tracta d’una exigència de l’església i no dels evangelis o de la bíblia.

Sigui com sigui, a la nostra petita Suïssa les coses s’han començat a moure, esperem en benefici de l’església i dels que en fan part, sacerdots i fidels.