divendres, 26 de març de 2010

Traductor:¿traïdor?


Arran del meu escrit d’ahir sobre el doblatge de les pel•lícules en català he rebut, entre altres, el comentari d’un lector que no està d’acord amb la meva preferència per la subtitulació i no pel doblatge.

El lector es pregunta si jo també rebutjo les traduccions literàries i la feina de bons traductors, i posa a Pedrolo com exemple.

Jo crec que es tracta de dos assumptes molt diferents. Una pel•lícula es composa d’imatge i de so. El doblatge o la subtitulació només toquen el so i per tant afecten “només” una part de l’obra original. En literatura, la lletra, les paraules escrites són l’únic mitjà de transmissió de les idees de l’autor i per tant, tota traducció afecta a la totalitat de l’obra.

Com que no podem pretendre reduir el contacte amb una obra d’art (cinematogràfica o literària) als que coneguin l’idioma original, de sempre s’ha imposat la necessitat de traduir.

«Traduttore, traditore», «traductor, traïdor» diuen els italians. Potser moltes vegades és cert perquè traduir comporta molt més que passar les paraules d’un idioma a un altre. Jo puc traduir, per exemple, «fer la puta i la Ramoneta» o “són figues d’un altre paner” al castellà. El més segur és que cap castellanoparlant entengui el sentit real de “hacer la puta y la Ramoncita” o “higos de otra cesta”.
El traductor ha de respectar el vocabulari original, però també transmetre l’esperit i, com en el cas de les frases anteriors, ha de modificar el text original per fer-se entendre dels lectors.

Tornant, per acabar, al cinema, ni el doblatge ni la subtitulació són totalment satisfactòries ja que en un cas es perd el so original, les veus dels actors, i en l’altre l’espectador es distreu una mica amb la lectura i es destrossa una part del fotograma, com m’escriu un altre lector. Però, repeteixo, com que no podem reduir els espectadors als que entenguin l’idioma original, hem d’acceptar les modificacions. I tal com vaig dir ahir, jo prefereixo la subtitulació encara que accepto les opinions contràries.

Ara la gent ha d’anar a veure les versions en català de les pel•lícules, subtitulades o doblades, ja que el cinema és un negoci i si el públic no ajuda, es pot perdre una bona oportunitat per normalitzar una mica més el català.