dijous, 1 d’abril de 2010

Dies de poca broma


Aquests són dies de poca broma. Per molt que, si el temps ajuda, un gran nombre de conciutadans aniran a passar els quatre dies de festa a algun lloc d’esbarjo, les coses no estan com per fer repicar campanes.

Ja no hi ha maquillatge que ho dissimuli i cada vegada més gent entra en el club dels patidors que no saben si podran arribar a l’estiu amb la feina segura. Els focs artificials que Madrid escampa dia si dia no ja no se’ls mira ningú perquè amb bones paraules no es pot anar al supermercat i passar per caixa sense obrir la cartera.

Els propers dies són, per a molts, un motiu de reflexió sobre la religió i els seus fonaments d’amor al proïsme i d’afirmació dels valors espirituals per damunt dels materials. Pels no creients, l’esbarjo tindria de donar una mica de temps lliure per meditar sobre el problemes propis o els del germà o els del veí. El que no es pot fer és ignorar-ho tot i actuar com si les coses dolentes només arribessin als altres.

Sabem que alguns problemes que patim els tenen gent d’altres indrets, i fins i tot potser pitjors però això no pot servir d’excusa per no cercar solucions a petit nivell si s’escau, ja que no cal anar molt enllà per començar. Sabem, també, que els que ens governen no disposen d’idees millors que les nostres a la vista dels resultats i que per tant han de saber que plegar i deixar la cadira a qui ho pot fer millor és una actitud molt més noble que la de seguir fins al darrer dia sense aportar cap solució.

Per cert, ¿algú em pot dir perquè serveix això de la presidència semestral de l'UE? ¿ha vist Europa quelcom de positiu en la primera meitat de presidència de ZP?.

Aprofitem l’aparent calma del propers dies per posar-nos una sèrie de qüestions que ens permetin saber on podem ajudar i ajudar-nos per tal de viure almenys amb una consciència més tranquil•la.