dimecres, 7 d’abril del 2010

La incultura del Ministeri de Cultura


És interessant donar una ullada a l’agenda del Ministeri de Cultura de Madrid dins l’àmbit de la presidència espanyola de l'UE. Per no anar més lluny, el mes d’abril proposa només dos actes: una reunió a Madrid de Directors Generals i experts per parlar de “La digitalización del material cultural. Bibliotecas digitales y derechos de autor”, i una conferència a Càceres amb el títol de “Compartiendo el patrimonio cultural”.

En el primer cas es tracta d’un acte per fixar els mecanismes de recaptació dels drets d’autor, suposo que amb una ponència de l'inefable expert recaptador Teddy Bautista, i en l'altre d’una conferència que no necessita de cap presidència europea per portar-la a terme.

El dia 31 de març es va fer a Barcelona una literalment anomenada “Reunió Informal” de ministres de cultura de l'EU. No hi va participar cap català, ni el Conseller de Cultura Tresserras, malgrat que la Ministra Angeles González-Sinde va dir que el criteri de la Generalitat, del Conseller i de les institucions catalanes era importantíssim i que el fet de celebrar la reunió a Barcelona “és una mostra de la importància i del bon exemple que Catalunya tradicionalment ha donat en la seva aposta per les indústries culturals com a motor econòmic del desenvolupament social”.
La cita és molt llarga, però val la pena remarcar la buidor que demostra.

L’escàs interés del govern de Madrid i del Ministeri de Cultura per la cultura catalana no és cosa nova. Fins i tot es pot trobar normal si Catalunya tingués el suport total del govern central per donar al seu patrimoni cultural el valor que mereix. Parlo tant de les arts com de la llengua i de la seva consideració essencial i prioritària. Si no estem en condicions de donar preferència a la nostra llengua, ni valorar els nostres costums i el nostre patrimoni cultural, no ens fa cap falta un ministeri a Madrid de manera que o el tanquen o ens deixen sortir de la seva influència.

Per fer exposicions de Fortuny o Miró, per escriure i publicar llibres dels nostres autors, per parlar, ensenyar i promocionar el català, no cal que esperem un cop de ma de Madrid ni de gent com la senyora González-Sinde que ens exclou de reunions a casa nostra i que ignora que el Regne Unit va delegar a Barcelona a la ministra de cultura escocesa, Fiona Hystop, del Partit Independentista Escocès. Hi ha cultura i cultura.