dimecres, 28 d’abril de 2010

Mig milió: ¿són pocs o molts?



Passats els primers moments després de conèixer els resultats de les darreres votacions consultives sobre la independència, una mica de tranquil•litat s’imposa.

Ens trobem d’una banda els que, malgrat la baixa participació, consideren un èxit la convocatòria i els resultats que sumats als de les anteriors consultes, donen mig milió de votants a favor de la independència.

A l’ altre extrem analític hi ha els que creuen que la baixa participació és una demostració clara de l'escàs interés que la independència de Catalunya té entre la gent i que val més deixar de somiar truites.

La darrera consulta, en general, va decebre. S’esperaven més votants, encara que ara no tots ho vulguin reconèixer i per molt que les causes de la baixa participació siguin diferents d’una ciutat a l’altra, per raons sociològiques sobretot.

Però seria fals deduir que la decepció vol dir fracàs. És molt important que s’hagi arribat a preguntar públicament sobre un tema tant “tabú” durant anys i anys i és un primer pas per arribar un dia a un referèndum amb força legal. I mig milió de catalans han dit que estan disposats a viure en una Catalunya independent, mig milió de representants de molts d’altres que es van quedar a casa però que a l’hora de la veritat també votarien positivament.

Costa d’entendre ja no el silenci sinó fins i tot l’oposició del PSC a la consulta, potser per no molestar al PSOE. Tampoc la poca claredat de la posició personal d’Artur Mas ha ajudat a animar la gent. Cap dels dos grans partits ha volgut ensenyar les cartes perquè ja sabem que en un any electoral, com a les guerres, la primera víctima és la veritat. Una mica trist.