dissabte, 17 d’abril de 2010

Nùvols, TC i Galileu


Vaig tenir sort: el meu avió va ser el darrer ahir al vespre a aterrar a l’aeroport de Zuric, abans que el tanquessin. Una mica més i m’haig de quedar dos o tres dies bloquejat a Atenes, cosa que en el fons no m’hauria preocupat massa.

De Grècia en parlarem un altre moment perquè avui acabat d’arribar dels dies d’esbarjo, tots els comentaris i totes les preocupacions estan al voltant dels núvols: el de la cendra del volcà ìslandés i el núvolot de la sentència del TC.

El primer fa part de les forces encara desconegudes de la natura, i poca cosa podem fer. El segon és cosa dels homes (i de les dones) i per tant si ha arribat a ser un nuvolot que no escampa, la culpa ja sabem de qui és.

El TC sembla que troba moltes dificultats en el fet que l’Estatut inclou en el preàmbul la paraula «nació» referida a Catalunya, a més d’altres divergències no necessàriament menors.

El TC no ha de discutir si Catalunya és o no és una nació. El TC ha de decidir si la Constitució catalana, anomenada Estatut, es pot considerar adequada a la Constitución espanyola. Per tant es tracta d’adaptar l’Estatut a una Constitució de rang superior, segons el punt de vista centralista de l’estat espanyol.

Catalunya és una nació tant si figura en el preàmbul de l’Estatut o ho eliminen els del TC. Desprès de gairebé quatre anys d’espera, ja comencem a estar tips d’estirades i arronsades.

Amb altres paraules: ja s’ho faran. I digui el que digui el TC pensem en Catalunya i diguem com Galileu... «eppur si muove» !.