dilluns, 3 de maig de 2010

Bono i la Xina


Un dels plats més tradicionals de la molt variada cuina xinesa és l’ànec lacat. El president del Congrés de Madrid, senyor Bono, delegat per la inauguració del pavelló d’Espanya a l’ Exposició Universal de Shangai, va demostrar una gran sensibilitat envers el poble xinés i va anar allà a fer l’ànec (no puc dir si lacat o no).

De tal manera va fer l’ànec l’inefable Bono que el seu discurs és el que en la seva llengua materna en diuen una «gansada», que per cert lliga amb els ànecs.

Una menció al «cara al sol» que segurament li va sortir d’un fons genètic poc estudiat encara, va fer tremolar a molts pels records que porta. I després va continuar amb una buidor espectacular:

"España no es un proyecto inacabado, aunque estamos todos los días haciendo esa España moderna integradora, plural, en la que cabe todo el mundo, en la que no sobran más que los dogmáticos que quieren tener toda la razón", "En España hemos encontrado un nuevo modo de vivir, que es escuchando a quien discrepa y no sólo por educación, pues puede tener razón, y escucharle es educado y además es inteligente".

Doncs és el que hem fet: escoltar per educació i per intel•ligència. Ara veurem si ell és capaç d’escoltar els que li retreuen el posseir un enorme patrimoni essencialment immobiliari, sense que hagi explicat com el va reunir. Quan Bono parli d’aquest tema, també escoltarem, per educació i per intel•ligència, i procurarem seguir el seu bon exemple. Excepte en això de fer l’ànec, naturalment.