dimecres, 12 de maig de 2010

El Rei i la sanitat pública


Començo per dir que la meva convicció que la monarquia és una institució anacrònica i totalment prescindible no priva del meu respecte per tota persona, de manera que m’alegro de la recuperació del Rei d’Espanya i que el nòdul extirpat del pulmó no sigui cancerós.

Als personatges públics, sobretot els que tenen càrrecs essencialment representatius i no executius, s’ha de demanar que tinguin qualitats comunicadores, és a dir que sàpiguen parlar i transmetre les idees. I també que sàpiguen callar.

Les declaracions del Rei d’Espanya a la sortida de l’Hospital Clínic de Barcelona potser s’han de disculpar per l’acció dels medicaments rebuts, que fan que el cap no estigui tan clar com normalment. D’altra banda, dir que “a Espanya hem d'estar orgullosos de la sanitat pública que tenim" és una bajanada, reial, per descomptat, però bajanada.

Tothom coneix personalment o per familiars i amics que la qualitat dels metges és bona, però que l'estructura i les infraestructures de la sanitat pública tenen moltes mancances que donarien per escriure un parell de llibres.

La intervenció al Rei es va desenvolupar de la següent manera: la primera nit la va passar a la clínica privada Planas, al mati va ser operat al quiròfan de la primera planta del Clínic i traslladat immediatament a la setena planta, aïllada de la resta de l’hospital. Els pacients que estaven en aquesta planta van ser traslladats a altres habitacions de l'hospital “per raons de seguretat” de manera que el Rei disposava d’un pis sencer. Aquesta planta disposa de personal específic, uns 50 professionals entre metges, infermeres, zeladors, administradors etc.. de manera que és una clínica privada dins de l’hospital. A més a més, el servei d’infermeres va ser reforçat per atendre el rei i la cuina de l’hospital va elaborar dietes especials seguin les instruccions de la Casa Reial.

Si després de tot això el Rei creu conèixer la sanitat pública, serà qüestió que a la propera revisió s’ho faci mirar. I que s’escolti a tots els que esperen dies, setmanes i fins i tot mesos per ser tractats. Sa Majestat no sap callar.