dilluns, 31 de maig de 2010

Integració i vots a Sabadell



Quan escric aquestes ratlles només s’han publicat els primers resultats de la Consulta sobre la Independència a Sabadell però que ja es poden avançar algunes conclusions abans de que ens arribin els comentàris analítics.

Sabadell, amb una població nombrosa i amb un perfil sociològic composat d’autòctons, emigrants de molts racons d’Espanya i molts nouvinguts d’altres continents, permet estudiar a fons el valor que un conjunt d’habitants tan complex dona a Catalunya i a una probable independència.

No cal ara ni reduïr ni extrapolar els resultats de Sabadell fins que no s’hagi fet una valoració a fons per part dels responsables i els experts. De totes maneres, dona un cert optimisme constatar que molts vinguts de fora han participat a la Consulta i han fet declaracions a favor d’una Catalunya independent, demostrant no només una integració superficial sinó molt més arrelada que la d ‘altres que viuen fa dotzenes d’anys a Sabadell i Catalunya i que no volen ni emprar la parla.

Picasso, que va passar alguns anys a Barcelona, és un superb exemple d'integració voluntària i sentida. Voldria a tall d’exemple reproduir literalment un fragment d’una carta que va escriure de Paris estant al seu amic de Barcelona Ramon Raventós:

„Coneixes ja a en Nonell? Es un xicot molt simpatic, ell i en Pichot son casibé els dos unics tractables que rodaban per aqui...
Crec que en Rusiñol està morintse i pot ser que quan rebis aquesta carta ja serà mort. Ho sentiria de debó. »


Malgrat els errors al escriure una llengua que no havia estudiat, Picasso demostra un esperit d’integració i d'estima per a Catalunya que molts, amb més temps i oportunitats que ell, mai no han volgut demostrar. Ja de vell, Picasso va dir a Alexandre Cirici que ell no era solament català sinó catalanista. Benvinguts tots els que ens coneixen i ens estimen, vinguin d’on vinguin.