dimarts, 11 de maig de 2010

L'economia segons el model Pinotxo


Entre el Banc Central Europeu i Alemanya han parat, de moment, l’especulació sobre el futur de l’Euro i sobre l’ensopegada probable d’Espanya, Portugal, Irlanda i potser Itàlia.

Que ningú pensi en un acte de bon samaritanísme. L’actuació del dos poders, amb acompanyament d’alguns actors secundaris, ha arribat de sobte per tal de salvar la caiguda de l’Euro, un Euro que depèn massa de socis febles, com ara Grècia, país que per adobar-ho han estat durant molts anys maquillant les seves xifres econòmiques.

Vist amb ulls d’home del carrer, és molt difícil pensar que ningú s’havia adonat de la ruïna grega i que s’ha esperat a la seva fallida per intervenir. Com és possible que cap dels molts experts de l’economia de l'UE no va donar un senyal d’alarma fa tres o quatre anys? Com és que tothom reacciona malament i tard?.

El govern espanyol, habituat a negar les evidències negatives de l’economia, finalment no ha tingut més remei que abaixar el cap i fer quelcom d'efectiu per salvar part de les destrosses que ell ha ajudat a crear amb la seva inutilitat i les seves mentides.

I com que l’equip econòmic de ZP és, com a mínim, tan inútil com l’equip d’Afers Exteriors, ara proposaran retallades de les inversions a nivell nacional i autonòmic, disminució dels càrrecs estatals (més atur) i apujades dels impostos. Potser no ho diran així de clar, però no ens enganyem: no saben fer res més que posar pegats, i només si els hi obliguen.

I continuaran amb les mentides perquè la manca d’idees la tapen amb paraules i, contràriament a Pinotxo, no es preveu cap penediment de manera que es quedaran com a ninots de fusta per sempre.