dijous, 17 de juny de 2010

0-1 : El triomf de la modèstia


Una vegada acabat el partit de futbol entre Espanya i Suïssa, vaig entrar als diaris digitals espanyols, amb la insana curiositat de saber com qualificaven el resultat.

La premsa de Madrid va escriure: «Cura d'humildad», «Toque de atención», «Patinazo de España» i «Peor, imposible». Déu n’hi do!.

La premsa suïssa, vist les poques esperances que en general s’havien generat, escriu curt i sense adjectius. «Sensació» o «Sorpresa» es repeteixen amb gran alegria dels lectors.

No cal dir que Espanya és un equip millor que el de Suïssa. Pensem que, per exemple, amb el cost real del fitxatge d'Ibrahimovic es poden finançar fàcilment 7 o 8 equips de primera divisió suïssos (el pressupost anual més alt, el del F.C. Basilea és de 20 milions d’euros, i el del Thun, com a contrast, és de 5 milions d’euros). Amb aquestes despeses, era d’esperar que l’equip d’Espanya guanyés sense problemes als suïssos, contents d’haver arribat al campionat mundial.

La realitat és sovint diferent dels pronòstics, sobretot si aquestos són fruit del complex de superioritat. L’esport permet donar sorpreses, potser de poca durada, però sorpreses al cap i la fi. I ahir, amb la victòria de Suïssa en tenim un exemple clar.

Segurament per l’equip espanyol aquesta derrota serà profitosa i arribaran als altres dos partits de la primera fase amb més modèstia de la prevista fa un parell de setmanes. No em puc estar d’alegrar-me de la victòria de Suïssa, per molts motius que ara no tinc temps ni lloc per exposar.

Humilitat, nois de “la roja” i records al Príncep d’Astúries que, malgrat estar molt enfeinat, va fer l’esforç d’acompanyar-vos.