dimecres, 16 de juny de 2010

Cop de fre a l'autodeterminació


Les paraules d’Artur Mas ahir sobre el referèndum d’autodeterminació han refredat l’ànim d'alguns dels seus electors i han sorprès a bastants dels que no ho són. Segurament, com tot bon polític, Mas va sospesar detingudament el seu discurs i, per tant, hem d’intentar esbrinar el fons real de la seva declaració d’intencions.

Dir que «el país no està madur» és, fins i tot, acceptable. I ho és perquè la manca de maduresa és una conseqüència de la manca de definició i de decisió d’alguns polítics (de fora i de dins del partit del senyor Mas) que, malgrat unes possibilitats cada vegada més grans, han anat amagant el cap sota l’ala i no han gosat dir que pensen d’un procés d’autodeterminació.

Com que, per altra banda, el PSC i les seves principals figures tampoc han fet massa per obrir camí i per explicar i convèncer a la gent que l’autodeterminació és un pas necessari per construir el país, CiU ha pogut anar fent el distret en aquest tema, amb una actitud de «home, sí... però...».

Naturalment que no convé a ningú que el referèndum sobre l’autodeterminació es faci i sigui un fracàs. Parlo d’un fracàs de participació, un fracàs al causar desunió i enveges entre partits, un fracàs per obrir una competició entre ells per demostrar quin té més mèrits, i un llarg etcètera de possibles controvèrsies negatives, sigui quin sigui el resultat final de la consulta.

Segurament Artur Mas quan dona prioritat al concert econòmic, parla d’un desequilibri que perjudica molt a Catalunya, i realment ja és hora que se'n parli amb Madrid i que es faci la pressió necessària. Si Mas guanya les properes eleccions, és a dir si reuneix els diputats suficients per ser President, ja sabem que el referèndum tindrà d’esperar quatre anys com a mínim per ser “beneït” per la Generalitat. Quatre anys és poc o és molt, depèn.

De totes maneres, les declaracions de Mas arriben en un moment molt proper a les eleccions, de manera que serà difícil saber si responen al seu pensament personal profund o a una tàctica pre-electoral per no perdre certs vots necessaris.