dimecres, 9 de juny de 2010

La vaga, la Vega i la biga


La vaga d’ahir, com tots els esdeveniments politics, es pot mirar de moltes maneres. Ja ens hem acostumat a no fer cas de les xifres de participants que, com sempre, són manipulades a conveniència. La prova és que la participació a la vaga va del 80% al 15% segons passin llista els sindicats o el govern, i de la gent que va anar a les manifestacions, val més no fer comptes perquè caurem en el mateix parany.

La gran pregunta queda sense resposta i és la de saber a qui aprofita la vaga de funcionaris, i a qui molesta. La vaga és un dret, i no cal ni discutir-ho, però una vaga ha de ser un instrument molt ben pensat i controlat, i sempre un recurs final a un procés sense sortida. Que uns sindicats subvencionats pel govern convoquin una vaga, amb poc seguiment, i després d’haver callat vergonyosament mesos i mesos metre el govern que els pagava no feia els seus deures, és un signe de feblesa i permet deduir que aquests sindicats no representen a qui diuen representar.

El govern de Madrid que ni ha vist els problemes a temps ni sap com posar-hi remei, ofereix un espectacle d’incapacitat molt notable. Les escasses intervencions de la senyora De la Vega i de molts ministres no fan més que reafirmar les poques esperances de sortir del fons del pou. ¿Algú sap que ha fet el ministre Moratinos els darrers dos o tres mesos? ¿Algú sap quina és la funció del Ministeri d’Igualtat i quins són els seus resultats? ¿Algú entén al ministre Corbacho quan parla?¿Algú creu que la Carme Chacón és apreciada pels militars?. Apart del senyor ZP, que va per Europa com un «zombi», l’equip sots la direcció de la senyora De la Vega sembla una coral on ningú sap llegir una partitura, tots manquen d’oïda musical i per tant desafinen.

I com que Espanya és un país “muy echao p’alante” han de venir els de fora i obligar al govern a prendre mesures, a rectificar i a fer el ridícul, perjudicant als més febles de l’escala social. Porten una biga a l’ull i com diu el refrany només veuen la palla a l’ull dels altres.