dijous, 24 de juny del 2010

Malgastar i especular: un exemple



El desembre del 2008 va entrar en servei un flamant aeroport a Ciudad Real, amb un cost de l’ordre de 1.100 milions d’euros. S’ha de dir que era el primer aeroport internacional privat d’Espanya.

La idea inicial era la d'oferir una alternativa al sud de Madrid, i per tant es va construir amb tots els ets i uts que corresponen.

Amb el nom van començar els problemes : primer el van batejar com a Aeropuerto Don Quijote, després com a Aeropuerto Madrid Sur-Ciudad Real i finalment Aeropuerto de Ciudad Real.

Previst per un moviment de passatgers de l’ordre de 2 milions a l’any avui dia només rep un vol al dia, un sol vol, cap a Londres de manera que totes les previsions han fallat estrepitosament.

Ara, la companyia propietària, CR Aeropuertos S.L., ha fet fallida amb un forat de 290 milions d’euros. Tres caixes d’estalvis, dos d’elles intervingudes per l’Estat, aguanten el deute, cosa que no ajuda a veure clar l’estat general de caixes i bancs.
Hem de suposar que la construcció d’un aeroport que s’ha mostrat innecessari, va permetre que algunes persones o entitats guanyessin molts diners. La venda de terrenys, les obres i tots els negocis laterals, han folrat algunes carteres. Ara, el dèficit l’han de pagar algunes caixes i algunes empreses, és a dir tothom.

Posats a estalviar, el govern pot començar a posar fre a projectes d'improbable eficàcia com el de l'aeroport de Ciudad Real. A les televisions de Suïssa i Alemanya s’ha vist un reportatge sobre aquest aeroport, que no deixa massa bé el paper d’Espanya en moment de crisi econòmica i de proclames d’estalvi.