dilluns, 12 de juliol de 2010

Ai, senyor Montilla !


Em puc imaginar que per vostè la manifestació del dissabte és com un malson. No ha de ser agradable per vostè tenir la sensació que hi feia nosa.

Ho diré d’una manera més suau. Vostè no va fer cap favor a ningú: ni a la manifestació, ni al seu càrrec de President de la Generalitat ni tampoc a la seva funció de secretari General del PSC.

Segur que s’ha adonat que la seva actitud exigent va crear molts problemes innecessaris a l’organització i que va desanimar a molta gent. No es pot decidir assistir a un acte que altres han convocat i posar-hi condicions. El fracàs del seu desig de presidir la manifestació sense la pancarta amb el lema va ser absolut.

La presencia del President de la Generalitat dona sempre un toc de nivell tan si és un acte polític com social. Vostè va estar mal aconsellat i ja va veure el resultat: no es pot acontentar al govern de Madrid sense fer malbé una part de la vaixella.

Ara, els que van mirar la manifestació amb els prismàtics al revés i van calcular poc més d’uns 60'000 assistents, aprofitaran per sumar a la poca assistència les escridassades que vostè va rebre. En el fons per vostè, senyor Montilla, no són els crits d’uns pocs el que l’ha de preocupar sinó el fet que la manifestació va prescindir de vostè, i que ningú va estar disposat a donar-li un tracte preferent, tot i respectant el seu càrrec.

Ai, senyor Montilla. Ens espera molta feina. Per començar, a dins de casa. De manera que faci de President i no de Secretari de Partit. Ai, senyor Montilla, com patirem!.