dilluns, 5 de juliol de 2010

No l'entenc, senyor Montilla


No l’entenc, i em sembla que no sóc l’únic. Vostè és alhora el ciutadà Montilla, el primer secretari del PSC i el President de la Generalitat. Una sola persona, però amb tres facetes d’actuació, de manera que per no confondre el personal, ha de quedar clar a cada posicionament seu quin dels “tres” Montilla fa el que fa.

La seva decisió de participar a la manifestació del dia 10, iniciada per Òmnium Cultural, va donar una agradable sorpresa a molts ciutadans. Com que el lema era “Som una nació, nosaltres decidim”, el fet de participar-hi era donar un recolzament institucional que la manifestació segurament es mereixia.

Ara bé, la seva exigència que la manifestació vagi encapçalada per una senyera i no per una pancarta amb el lema em sembla excessiu. Anem per parts: el ciutadà Montilla sap que Òmnium i d’altres volen fer una manifestació per demostrar el dret i la voluntat de decidir el que Catalunya és i vol ser, i s’hi apunta, decideix anar-hi tal com molts milers de catalans, sense posar condicions als organitzadors.

També pot ser que el Primer secretari del PSC, senyor Montilla, per tal de no deixar el seu partit sense el cap principal, decideix anar a la manifestació. Com que el seu partit no s’ha desentès fins ara del PSOE, els de Madrid li diuen que d’anar-hi molt bé, però darrera d’una pancarta que diu que Catalunya és una nació, pot fer enfadar a molta gent, cosa que no convé al govern de Madrid, de manera que s’ha d’intentar diluir el missatge.

Posats a fer fantasies, el President de la Generalitat, oblidant que és el president de tots els catalans, veu que les eleccions s’acosten i que no es pot estar fora de Barcelona, o amb grip, un dia com el 10 de Juliol i decideix d’anar a la manifestació. Això si, d’una manera que permeti donar relleu al seu càrrec, és a dir, al davant de tot. El problema és que els organitzadors han previst la pancarta amb el lema com a primera pancarta, amb els representats dels partits i les entitats al darrera, i després, una senyera, amb els càrrecs institucionals. El President Montilla va pensar que això no pot ser, que ell no pot anar darrera de l’Artur Mas, i per tant intenta fer col•locar la pancarta amb el lema en un lloc de segona importància, per tal d’anar ell al davant.

No l’entenc, senyor Montilla. Ja em dirà quina de les seves tres personalitats és la que anirà a la manifestació. Crec que val la pena que ens ho expliqui, i si els organitzadors fan el que vostè demana, seran ells els que ens tindran d’explicar els motius del canvi, de la baixada de cap i fins i tot de la genuflexió.

2 comentaris:

espiria11 ha dit...

A mi, el discurs dels senyor Montilla un cop es van saber les primeres informacions sobre el resultat de la deliberació del TC em va semblar més fals que Judes, que dèia el meu pare. Les declaracions posteriors em sembla que em varen donar la raó.

M.Pilar

Toni ha dit...

El Sr Montilla no és un bon representant de Catalunya. Un bon representant de Catalunya no depèn del que li diguin a Madrid. Això de fer bona cara en dos fronts em penso que no li acaba de resultar. Esperem que a les pròximes eleccions es dissolgui el malaurat tripartit d'una vegada per totes, perquè Catalunya necessita un dirigent fort i carismàtic, i Montilla no compleix el perfil.
Salutacions!