divendres, 9 de juliol de 2010

Sant Tornem-hi


Catalunya no pot desaprofitar les poques ocasions que es presenten per demostrar unitat. Demostrar unitat no és ser un ramat de xais, ni un conjunt d'essers descolorits: tota diferència de forma és legitima i els partits i les associacions permeten que cadascú decideixi de quina opció corrent vol fer part.

La unitat que Catalunya ha de demostrar (hi ha de tenir) és la unitat de fons, és anar cap a la mateixa meta, és fer el mateix camí per arribar al mateix lloc.

Sovint sembla que no som capaços d'unir-nos com a poble, i que els interessos particulars, de persones o partits, prenen un paper massa important que ens presenta a fora com un galliner. Ja ha succeït varies vegades i ara, amb la manifestació del dissabte, s’han començat a discutir els aspectes secundaris com tantes vegades abans. Sant Tornem-hi.

La política és l’art dels compromisos, cosa sabuda, però ha de ser també l’art de renunciar a l’individualisme en favor del conjunt. El lema de la manifestació no pot ser discutit un parell de dies abans de la convocatòria, i molt menys per un President en funcions de Secretari General d’un partit que sempre té un ull girat cap a Madrid. Si Montilla hi vol anar el dissabte a la manifestació, perfecte, molt millor, però que hi vagi com a President. No podem estar, en coses tan importants, depenent dels interessos d’un partit, com ja s’ha fet més sovint del recomanable. Sant Tornem-hi.

Ara és l’hora de demostrar que en les qüestions fonamentals som una nació unida. Hi guanyarà el país i per tant tot intent d'esquerdar la unitat ha de ser rebutjat radicalment. Vingui d’on vingui.