dimecres, 18 d’agost de 2010

El difícil camí de la igualtat


La igualtat a tots nivells entre els homes i les dones no ha estat (ni és) cosa fàcil fins i tot en els nostres àmbits religiosos i culturals on semblaria ser menys sotmesa a costums i lleis restrictives.

Els darrers anys s’ha avançat molt en l’equiparació social i professional entre homes i dones, malgrat certes diferències cròniques per exemple de sou. Fins i tot a Suïssa es dóna aquesta diferència salarial, tot i que es pot considerar una societat on el sexe no significa generalment cap impediment.

La millor prova la dóna el fet que dels set membres del govern ara per ara tres són dones, amb possibilitats de que aviat siguin quatre. La presidència anual de la nació l’exerceix enguany una dona, com també ho són la Presidenta del Senat i la de la Cambra.

Tot un exemple pels països on això no entra en molts caps, o que fins i tot necessiten crear un Ministeri d’Igualtat com és el cas d’Espanya.

Un fet anecdòtic, i per tant secundari, m’ha portat ha tractar avui aquest tema: a Zuric es suprimiran dels aparcaments públics subterranis les places de pàrking que fins ara estaven reservades a les dones.

A començaments dels anys 90, una dona va ser greument agredida en un aparcament i això va desencadenar una onada de protestes que van concloure amb la decisió de reservar les places d’aparcament més properes a l’entrada per les dones. La mesura va fer escola i arreu de Suïssa es poden trobar aquests llocs reservats.

Doncs bé: les autoritats zuriqueses han decidit que la diferenciació de places d’aparcament ha de suprimir-se ja que tal com estan construïts els aparcaments (il•luminació, accessibilitat, controls...) totes les places són segures.

Per cert: la dona que van motivar la creació de places reservades, va ser agredida per una altra dona, tal com temps després va demostrar la investigació.