dijous, 12 d’agost de 2010

La manca de cultura política


Els de la meva generació, a l’escola estudiarem obligats l’historia d’Espanya amb una visió centralista, imperial, colonitzadora i, per tant, esbiaixada. L’historia de Catalunya no ens va ser explicada ni tan sols com a part de la d’Espanya. Res de res.

No cal dir que, fins a l’arribada de la democràcia, les ocasions de participar políticament només eren les «il•legals» de manera que l’activitat política de la nostra joventut es podia mesurar segons el nombre de corredisses davant dels «grisos». I prou.

La conseqüència és que o bé no disposem de cultura política o bé l’hem adquirit tard, uns a dins de casa i altres a fora. El fet d’existir els partits polítics que, amb afiliació o no, permeten prendre decisions quan som cridats a les urnes no demostra que existeixi una veritable cultura política.

El petit exemple de Suïssa (d’una extensió aproximada com Catalunya) amb quatre llengües i amb regions de caràcters diferents, val la pena de considerar-lo. El govern està composat de 7 consellers federals (ministres) de 4 partits diferents (actualment de 5 partits per una raó especial que ara no cal explicar). Val a dir que dels set membres 3 són dones i que com que dos membres han dimitit, abans d’acabar l’any fins i tot pot ser que la majoria dels membres del govern siguin dones.

Aqueta complexitat de pobles, partits i llengües, només es pot acceptar i només funciona amb una gran dosí de cultura política. Defensar les idees pròpies sense necessitat de sabotejar les dels altres, acceptar les derrotes electorals amb esportivitat i esforçar-se a fer-ho millor sense buscar excuses, i finalment donar als ciutadans els elements per anar a votar amb coneixement dels temes i les alternatives.

Per la seva banda, els ciutadans han d’acceptar els resultats de les urnes, han d’exigir als polítics integritat, esperit de solidaritat malgrat les diferències i saber plegar quan els resultats no corresponen a les promeses.

Educar políticament a la gent és el repte que Catalunya ha de solucionar abans que s’arribi a votar sobre la independència o sobre una estructura política diferent a l'actual. Només amb aquesta educació serà possible arribar allà on el país decideixi.