dissabte, 5 de març de 2011

Depenem dels independentistes


La veritat és que sempre depenem d’algú de manera que quan parlem d’independència (individual, econòmica o social) ho fem per quantificar el grau menor o major de lligams, acords o compromisos però mai per demostrar que anem sols.

Els personatges polítics de caire independentista que entre tots hem elegit, de moment no semblen demostrar massa interés en fer pinya per anar endavant cap a una sobirania que amb més o menys convenciment tots predicaven durant la campanya prèvia a les eleccions.

ERC necessita reafirmar els seus principis després d’uns tripartits on van abandonar-los en part a canvi de manar (poquet). Reagrupament actua amb un Carretero que va sortir d’ERC i que ara hi torna tímidament per poder arribar a tenir algun tipus de representació pública. Solidaritat (SI) no ha durat com a coalició ni el temps mínim per agrair el vot als seus votants i Democràcia Catalana de la ma de Laporta decideix sortir d ‘una SI que van ajudar a fundar i s'apropa a ERC per tal de tenir veu en l’àmbit municipal.

Tot el batibull, rebombori i xivarri que els darrers dies han organitzat els polítics dits independentistes entristeix als que havien cregut que era possible unir-los de cara anar endavant amb fermesa. Les properes eleccions municipals serviran per animar o desanimar a molta gent que espera menys individualisme, menys protagonisme i més solidaritat.

De moment sembla difícil predir el que ens vindrà al damunt. Els responsables encara són a temps de rectificar i demostrar que les propostes grandiloqüents de fa uns mesos poden ser molt més que intents de lluir.

2 comentaris:

Albert T. ha dit...

Hola Ramon,

em dic Albert i no ens coneixem. He fet cap al teu bloc -segons el Termcat s'ha d'escriure així; he llegit que tenies alguns dubtes al principi-, buscant perspectives catalanes del que és la vida a Suïssa. Tinc només vint-i-sis anys i he estudiat enginyeria industrial, i no sé ben bé per què però sempre he tingut molta curiositat per Suïssa... Potser era aquell "nord enllà" del que parlava l'Espriu!

T'escric doncs, per donar-te les gràcies per haver-me ofert aquest punt de vista proper del que per a mi és encara una realitat ben llunyana. Moltes gràcies i sort!

Ramon Boixet ha dit...

Bon dia, Albert T.
Gràcies per les teves paraules i per llegir-me.
En general aqui a Suïssa som més nets, rics, lliures i desvetllats. No estic tan segur que siguem més nobles i cults.Com diu Espriu, s'ha d'estimar la pàtria per molt pobra, bruta, trista i dissortada que aigui.
Una abraçada
Ramon