divendres, 6 de gener de 2012

Segona carta republicana als Reis



Benvolguts senyors

L'any passat us vaig escriure una carta oberta que, malgrat totes les il·lusions que la van generar, no ha tingut ni de bon tros la resposta que jo esperava de vosaltres.

Recordaré el text complert:

"Benvolguts senyors

Quan tenia sis anys vaig descobrir que els regals que cada any em trobava al balcó de casa els compraven els meus pares i no vosaltres. Més tard vaig saber que l'únic evangeli que parla de vosaltres no diu res de Reis sinó de mags, ni diu que éreu tres, ni us dóna cap nom, de manera que molt aviat vaig decidir que no sou res més que un invent.

De totes maneres, sou un invent que genera il·lusions a grans i a petits i per aquest motiu podem celebrar la vostra diada sense complexos. Els altres Reis, els que si existeixen, els que regnen en alguns països, no il·lusionen a ningú i només serveixen per omplir pàgines de revistes tan prescindibles com ells.

De manera que seguiré la tradició i us demanaré que porteu als qui ens governen una bona porció d'idees per resoldre la difícil situació general. Com ja sabeu, el nou govern de Catalunya acaba de començar a actuar i el panorama es presenta difícil. Tots els mals, però, s'han de començar a guarir amb una baixada de l'atur. Si l'atur es redueix és que més gent troba feina, es fabriquen més productes i es poden vendre, i la gent i el govern reben més ingressos i la roda del consum torna a girar, i produeix més treball i gira i gira...

Senyors Reis, com que sembla que sou mags, feu que tots, govern i oposició, trobin el camí per rebaixar l'atur. Si ens feu aquest favor, prometo començar a creure en vosaltres i l'any vinent us escriuré fins i tot una carta d'agraïment, monàrquica i no republicana. No ens desil·lusioneu."

Em sap molt greu, però no us puc escriure la carta d'agraïment i segueixo sense creure en vosaltres. Encara que tinc el pressentiment que si les coses no han millorat és més per culpa de nosaltres que vostra.

Estic disposat a fer un acte d'humilitat i de paciència i esperaré un any més. Segur que ens donareu un cop de ma.

Rebeu una abraçada d'un esperançat incrèdul.