L'ús
normal del català com a llengua pròpia sembla que no hi ha manera de que
s'entengui més enllà de l'Ebre. La darrera sentència del Tribunal Superior
d'Espanya anul·lant quatre articles del decret de la conselleria d'Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya que defineixen el català com la llengua
vehicular en l'ensenyament infantil de tres a sis anys, és una bufetada a tot
intent de normalitzar el que amb quatre dits d'enteniment tindria d'estar
normalitzat ja fa molts anys.
Considerar
el català a Catalunya com a llengua pròpia amb la prioritat en l'ensenyament i
en l'ús, només ho pot negar i combatre qui tingui una mentalitat arreladament
conqueridora, com històricament ha demostrat gran part d'Espanya.
El president Mas i la
consellera d'Ensenyament Irene Rigau s'han afanyat a dir que la sentència no
afectarà el model d'immersió lingüística a les escoles. Tant de bo sigui
veritat, però no n'hi ha prou. Catalunya espera que CiU, que és al govern, i
tots els altres partits de l'espectre polític català que volen una nació amb
personalitat pròpia , facin finalment un front comú per defensar junts els
mateixos interessos i marcar el camí a seguir els propers anys fina a arribar
allà on les decisions sobre Catalunya es prenguin només a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada