El senyor
Rajoy ha demanat a Brussel·les que materialitzi ràpidament l'ajuda directa a la
banca aconseguida en l'anterior Consell Europeu. Donar pressa a la UE quan la
mala gestió, anterior i actual, ha fet arribar a la situació desesperada d'ara
és senyal d'haver perdut els papers i les bones maneres. És un captaire dient
als passants que s'afanyin a posar diners al platet. Per molt que la llei ho
digui, aquest senyor i el seu govern no ens representen. Diguem no !.
La
Generalitat ha negociat un crèdit a la desesperada de 500 milions d'euros per
tal de fer front als pagaments més urgents, essencialment de nòmines, degut a
la manca d'ingressos. Tal com s'ha dit moltes vegades, l'estat central deu a
Catalunya 759 milions per infraestructures de l'any 2011 i 211 milions del
2012. També deu 1.450 milions del Fons de Competitivitat del 2011 i 253 milions
per la Llei de dependència de l'any passat. Total uns 2.500 milions llargs que
el govern de Madrid no sembla estar en condicions de pagar, ara per ara. Es pot
aguantar tanta humiliació?. Diguem no !.
La premsa
estrangera no s'amaga de considerar al senyor Rajoy d'incompetent i textualment
de tòtil. No ha fet, ni sembla disposat a fer per manca d'idees, res que
incentivi la producció industrial, que redueixi l'atur i que permeti un nivell
de formació professional i d'estudis més alt. I sense aquestes tres coses és
impossible frenar la caiguda al fons més fons del pou. Hem d'anar en el mateix
carro que aquesta gent?. Diguem no!.
Ara més que mai és veritat el clam del
Raimon: Diguem no. Nosaltres no som d'eixe món.
(Il·lustració
: Gravat "Empresonament" de Manel Marzo-Mart)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada