diumenge, 8 de juliol de 2012

Diguem no !



El senyor Rajoy ha demanat a Brussel·les que materialitzi ràpidament l'ajuda directa a la banca aconseguida en l'anterior Consell Europeu. Donar pressa a la UE quan la mala gestió, anterior i actual, ha fet arribar a la situació desesperada d'ara és senyal d'haver perdut els papers i les bones maneres. És un captaire dient als passants que s'afanyin a posar diners al platet. Per molt que la llei ho digui, aquest senyor i el seu govern no ens representen. Diguem no !.

La Generalitat ha negociat un crèdit a la desesperada de 500 milions d'euros per tal de fer front als pagaments més urgents, essencialment de nòmines, degut a la manca d'ingressos. Tal com s'ha dit moltes vegades, l'estat central deu a Catalunya 759 milions per infraestructures de l'any 2011 i 211 milions del 2012. També deu 1.450 milions del Fons de Competitivitat del 2011 i 253 milions per la Llei de dependència de l'any passat. Total uns 2.500 milions llargs que el govern de Madrid no sembla estar en condicions de pagar, ara per ara. Es pot aguantar tanta humiliació?. Diguem no !.

La premsa estrangera no s'amaga de considerar al senyor Rajoy d'incompetent i textualment de tòtil. No ha fet, ni sembla disposat a fer per manca d'idees, res que incentivi la producció industrial, que redueixi l'atur i que permeti un nivell de formació professional i d'estudis més alt. I sense aquestes tres coses és impossible frenar la caiguda al fons més fons del pou. Hem d'anar en el mateix carro que aquesta gent?. Diguem no!.

Ara més que mai és veritat el clam del Raimon: Diguem no. Nosaltres no som d'eixe món.

(Il·lustració : Gravat "Empresonament" de Manel Marzo-Mart)