dissabte, 25 d’agost de 2012

El dotze de setembre




No tinc cap dubte que la propera Diada tindrà una participació i un ressò com segurament no s'ha vist des del 1977 ("Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia", ho recordeu?).

Malgrat la crònica dificultat de donar una imatge d'unitat, hem de suposar que la Diada d'enguany permetrà que, almenys per un dia, tots els que volen una Catalunya sobirana oblidin les diferències de forma i demostrin els arguments de fons.

El dia dotze de setembre, una vegada fet el balanç de participació del dia anterior, amb les xifres inflades i les xifres desinflades, alguns passaran llista dels no assistents i d'altres justificaran la seva presencia amb retòriques barates per no fer enfadar els seus votants.

El dia dotze de setembre veurem quins són els polítics que creuen en el que fan i en el que diuen, i quins miren d'anar trampejant per arribar a mantenir la seva situació de privilegi sense ensurts.

El dia dotze de setembre, el poble ha d'exigir als seus dirigents que de manera clara i sense embuts comencin a empedrar el que fins ara ha estat un camí de terra, un camí que tothom sap on porta però que s'ha de fer practicable d'una vegada per totes.

Celebrem el dia onze com cal, i vetllem perquè ni el dia dotze ni els següents no s'ignorin les il·lusions d'un poble que sap el que vol.