dissabte, 15 de desembre de 2012

Estratègia contra Catalunya




No cal ser ni molt llest ni molt malpensat per arribar a la conclusió que qui realment mana a Espanya (i no crec que sigui el govern de Madrid, simple instrument) està aplicant una estratègia clara, amb la finalitat de dividir els catalans no fos cas que una majoria decidís fer-se independent.

No pot ser casualitat que uns dies abans i un dies després de les eleccions surtin esborranys i declaracions sobre fortunes i comptes bancaris a l'estranger de les famílies Pujol i Mas, principalment. Aquestes informacions algú les va guardar al calaix amb intenció de fer-les públiques quan facin més mal.

Davant la satisfacció d'alguns mitjans espanyols dits d'informació, que no poden esperar la confirmació de les dades ni concedir la presumpció d'innocència dels ara acusats abans d'hora, cal suposar que rebrem encara més cops baixos els propers dies i setmanes.

Per acabar de decorar el pastís, surt el ministre Wert amb les seves propostes indissimulades per rebaixar el català a l'escola en favor del castellà. El senyor Wert i tots els seus escolans han de saber perfectament que el català no és cap argument polític d'un partit o d'un altre: és un fet històric i essencial del país.

Ara que s'ha arribat a donar al català el lloc que tot idioma ha de tenir en el seu territori, ve el senyor Wert a sembrar la zitzània, aprofitant l'estratègia muntada contra Catalunya.

El present i el futur de Catalunya no poden dependre de les finances dels Pujol i els Mas, siguin innocents o no. Molt per damunt de persones s'ha de crear un sentiment de país, de pàtria comuna, de ciutadans convençuts que no són ni millors ni pitjors que altres pobles, però que volen i tenen el dret a defensar el que és seu.

Si no s'arriba aviat a crear una base ampla i forta, les batzegades que l'estratègia centralista ens dóna i donarà poden fer perillar un projecte il·lusionant i necessari.