divendres, 30 d’agost de 2013

Cortina (reial) de fum






















La decisió de la senyora de Undargarin i els seus fills de residir a Ginebra, conseqüència de la seva fugida d'Espanya, no ha despertat a Suïssa cap mena de curiositat ni periodística ni social.

Segons diu la premsa espanyola, La Caixa ha proporcionat a la senyora Cristina el càrrec de coordinadora dels programes de la Fundació La Caixa amb els organismes internacionals amb seu a Ginebra.

Les xifres que es publiquen i que corresponen al sou, a les despeses de habitatge i l'escola dels fills situen els ingressos de la senyora Cristina a un nivell altíssim, fins i tot a Suïssa, i que de cap manera semblen justificats per les qualificacions i la dedicació que fins ara ha demostrat. La Caixa, amb els diners dels seus clients, pot ajudar a la família reial espanyola a crear una cortina de fum que tapi una part de les presumptes vergonyes de la família Undargarin.

Diuen també els diaris espanyols que l'Estat pagarà el servei permanent de vigilància a la senyora Cristina i fills, servei que als Estats Units era de sis policies.

Suïssa ès un país on és fàcil ensopegar-se amb el President del Govern anant a fer una mica d'esport amb la seva bicicleta i sense vigilància, un país on senadors, diputats, alcaldes i personalitats industrials i econòmiques poden passejar pels carrers sense cap problema. Delegar sis policies per vigilar una insignificant persona, amb l'únic "merit" de ser filla d'un rei, segur que motivarà sorpresa i rebuig quan arribi la notícia al públic.

També s'ha pogut llegir que el Rei Juan Carlos ha contactat el seu amic Karim Aga Kahn per tal de trobar una feina al senyor Undargarin. Potser no és cert però vist l'origen de la fortuna del Aga Kahn no és gens estrany que el rei el tingui com a amic. Poca feina i ben pagada.

Acabo de llegir una entrevista a Heinz Fischer, President d'Àustria, on diu que fa quaranta anys que viu al mateix pis amb la seva esposa, que ell s'encarrega de fer l'esmorzar i que quan tenen convidats a la casa, la seva esposa cuina per a tots. Aquesta vida normal és pel senyor Fischer important perquè quan acabi el seu mandat que va començar el 2004 i que acaba el 2016, serà més fàcil per al matrimoni tornar a la vida anterior al càrrec de President.

Segurament és veritat que els països tenen els mandataris que es mereixen (sempre que els puguin elegir).