dimarts, 20 d’agost de 2013

Suïssa desconcertada per un català


El Festival del Cinema de Locarno és un dels festivals europeus de més prestigi fora dels "gegants" Venècia, Berlín o Cannes, sovint més condicionats per l'èxit comercial de les pel·lícules que per una estricta valoració del fet cinematogràfic com a art.

En l'edició d'enguany, la seixanta-sisena, el premi a la millor pel·lícula ( el Guepard d'or) va ser per "Historia de la meva mort" del director català Albert Serra.

Tota la premsa del diumenge va comentar el premi destacant que l'autor era català, cosa que va permetre fer algunes comparacions amb Dalí que comentaré més endavant.

Albert Serra, poc conegut del gran pùblic tant a casa com a fora, està considerat un "enfant terrible" del cinema i les seves obres sempre s'han distingit per agradar a una minoria, cosa que a Serra no preocupa massa.
 Escriu la premsa que Serra va aconseguir el record d'espectadors que abandonaren la projecció sense esperar el final. La pel·lícula té una durada de 148 minuts, el ritme de la narració és lent i els diàlegs una mica enfarfegats, diuen. La historia narra el viatge d'un Giacomo Casanova envellit cap al sud dels Carpats, on es trobarà amb el Compte Dracula i finalment hi morirà. Els crítics alaben l'intel·ligent idea i censuren la monotonia de la pel·lícula.
Albert Serra, en l'acte final on va rebre el guardó va parlar amb un francès que recordava el de Salvador Dalí per dir que "moltes gràcies pel guardó i que podia assegurar a tothom que la propera pel·lícula seria encara més boja que aquesta d'ara". Surrealisme pur.

En declaracions posteriors va assegurar literalment : "La crítica i el públic no m'interessen. Sovint una pel·lícula agrada però per motius falsos, ja que no s'ha entès l'essència de l'obra que el director volia transmetre. L'èxit és fet molt relatiu". Finalment, sobre el Festival va dir . "D'aquest premi m'ha emocionat el fet que a Locarno, ja del començament, s'ha discutit sobre cinema i pel·lícules. Per a mi aixo és molt important".

L'Albert Serra és jove, nascut el 1975 a Banyoles, i ha demostrat que per damunt de certs interessos comercials, la seva obra desconcertarà encara molt temps. Aquest cap de setmana ha començat per fer-ho a alguns suïssos i espero que continuï per molt temps, ja que per damunt de gustos, Catalunya necessita mostrar ara més que mai la seva cara cultural com a complement de la política.